Tenia nou o deu anys, quan va caure a les meves mans un llibre que es deia:"Seis muchachas bajo la red".

Parlava d'unes noies que jugaven a voleibol...

Dels valors de l'esforç, de l'amistat, de la generositat i de la superació personal.

I a mí, que aleshores era com un aneguet marejat, se'm va despertar el cuquet de voler fer esport de totes totes .

Potser, doncs, el vòlei té la culpa de que l'esport de muntanya, la natació, i més tard el córrer i la bicicleta, hagin estats fonamentals en la meva vida.

Amb els anys no m'he convertit en un cigne, però m'he sentit lliure com un ocell, poderosa com un isard, lleugera com una anguila dins de l'aigua .

Quan el cor batega fort, la voluntat domina el múscul i la ment es queda en calma em sento tan viva, que fins i tot quan la vida se'n vol anar, sembla que te'n quedin de reserva.

Però res és comparable amb les persones amb qui he compartit aquestes vivències: la força, la humilitat, la lleialtat dels meus amics, dels meus companys de travessa..

De tots aquells amb qui he après a respectar la terra i la natura, a estimar el meu cos, a dominar la ment, a controlar la vanitat i a trobar els meus límits.

Penso que aquest és el veritable esperit esportiu, i això és el que he vingut a dir-vos.

Que no us quedeu en una còpia de l'estructura anacrònica i anquilosada del que fins ara coneixem com esport (en masculí).

No té futur i no porta enlloc.

Busqueu el vostre concepte de l'esport.

Aquell que us faci més lliures

Més independents.

Més felices.

Gaudiu del vostre cos.

Tant com pugueu.

Poseu vosaltres les normes.

Feu les vostres lleis.

Que ningú us imposi cànons.

En clau de dona

Que la derrota no sigui una derrota si serveix per millorar.

Que la veritable victòria sigui la que us fa millors persones.

Que el sentit real de l'esportivitat sigui el gaudi del joc, l'experiència de viure, la noblesa d'esperit, la confiança i l'amistat que aneu bastint cada dia.

Aquest model de l'esport basat més en la competició que en la cooperació, més en el negoci que en l'oci, més en la imatge que en la realitat, més en l'individu que en el col·lectiu, està obsolet i no porta més que al fracàs de la nostra societat.

Lluitem per l'esport inclusiu, menys enfocat a idolatrar la figura i a aconseguir marques impossibles.

Lluitem per l'esport de base.

Per a tots.

I a la nostra manera.

Potser així aconseguirem canviar alguna cosa i la nostra societat tindrà un futur més clar.

Només millorarem el món des del respecte, si se'ns respecta

Que per fi puguem sortir a córrer, a saltar, a jugar, de festa o de feina. I decidir el que vulguem, amb qui vulguem, i a l'hora que vulguem.

Sense por.

I vestides com ens doni la gana.

Vosaltres teniu la paraula.

Teresa Vidal